dimarts, 19 de juny del 2012

REPORTATGE FOTOGRÀFIC




JAPÓ A LA TARDOR:




JAPÓ PRIMAVERAL: 





DIARI D'UN VIATGE A TOKIO!



ARRIBADA A JAPÓ: TOKIO

Ens llevem molt aviat per aprofitar les poques hores que tenim a Tòquio i visitem...
El palau imperial (esta tancat al públic).
La torre de Tòquio sembla una còpia de la Torre Eiffel, amb 333 m. ens dóna una molt bona panoràmica de la ciutat i del mont Fuji. Hi ha un primer observatori a 150 m. i un segon a 250 m. El preu per pujar al primer observatori és de 820 iens i per pujar al segon s’ha de comprar una altra entrada que costa 600 iens. Està oberta al públic de 9:00 a 22:00.
La zona de Shinjuku concentra la gran majoria de gratacels de la ciutat. Una experiència frenètica és el metro a l'hora punta de feina, on es pot observar com s’empenyen els passatgers per a poder pujar als vagons del metro. Els edificis més impressionants d’aquesta zona son: ajuntament de Tòquio, edifici Sumitono (on hi ha un observatori gratuït) i l'edifici Sompo.
La zona de Shibuya que es caracteritza per ser una de les zones de marxa. S'hi poden contemplar nombrosos Pachinko, que és l’esport nacional del país. Podríem assimilar-lo a les botigues de màquines escurabutxaques del nostre país, però són unes màquines semblants a un pinball. Els jugadors compren boles i els premis es canvien per objectes (es il•legal canviar-lo per diners), tot i que als voltants de les botigues de Pachinko hi ha altres botigues que canvien els regals per diners.
Si teniu temps i no us importa matinar també resulta interessant el Mercat de Tsukiji. Les subhastes es realitzen de les 5 del matí fins a les 10.
Tornem al hostel i anem a agafar el JR (JapanRail) cap a Kyoto. Arribem a Kyoto (antiga capital del Japó des del 794 fins el 1868). El trajecte és de 513 km i es fan en 2 h. 40 min. Un cop a Kyoto ens dirigim a l’oficina de informació turística per a demanar informació d’hotels i transport urbà. Ens recomanen el hostel K’S House Kyoto, que és de recent construcció (realment és un hotel de 3B).
Només tenim temps d’un primer contacte amb els voltants de l’estació central de tren abans d’anar a dormir. Cal destacar l’estructura de l'estació, amb grans superfícies de vidre i un gran centre comercial i una zona de bar i restaurants amb preus assequibles.

ANADA A KYOTO:
Ens llevem força aviat, tot i que fa un dia esplèndid (està nevant i plovent) i comencem a visitar el centre històric de Kyoto:
El Temple Toji és un espai tancat que està al sud-oest de l’estació central. Va ser la seu principal deBudisme de Shingon. El preu de l’entrada és de 500 iens.
En el pavelló de Kodo es pot visitar el Buddahas of Toji´-Temple (21 estàtues budistes), Kon-do, Ko-do, oMiei-do. La pagoda de 5 plantes té la pagoda més alta del Japó, amb 187 peus, i va ser construïda al 826 i, desprès d’un incendi, va ser reconstruïda al 1644.
Sanju-Sangen-do. El seu pavelló principal està ple de fileres de imatges: 28 imatges dels Guardians de Kannon i 1.001 estàtues de Kannon. L’entrada costa 600 iens.
El Kinkakuji o Temple Daurat està situat al nord-oest de la ciutat i és una rèplica de l’original que va cremar-se al 1950. Es pot fer un passeig pels seus jardins i amb una mica de sort podreu observar als monjos.
Passadís de Pontocho és un barri d’oci on es concentren les cases de te tradicionals. Cal destacar elSantuari Tanuki.
El districte de Gion és el barri més popular de les geishas. És un seguit de carrers estrets on, amb una mica de sort, pots veure alguna geisha. Un bon lloc per a passejar son els carrers d'Ishibe-koji i els carrers adoquinats de Sannenzaka.

ANADA A HIROSHIMA:
Agafem el tren bala de primera hora i anem cap a Hiroshima. El tren triga 1 h. 55 min.
Un cop a l’estació central de Hiroshima preguntem quina és la millor hora per anar a l'illa Miyajima, ja que depèn de la marea (en el nostre cas la millor hora és a les 14:30).
Per tant comencem per visitar el Museu commemoratiu de la pau d'Hiroshima, que està a uns 20 minuts de l’estació JR, però s'hi pot arribar amb el bus vermell direcció a Yoshijima i baixant al Parc Commemoratiu de la Pau en Heiwa kinen koen. L’entrada al museu costa 50 iens. Recull una important col•lecció d’objectes i fotografies que van sobreviure a l’explosió nuclear. Desprès de visitar el museu es pot passejar pel Peace Memorial Park fins arribar al lloc on va caure la bomba, el 6 d’Agost de 1945, on podem observar el Gembaku Domu, l’única edificació que queda de la vella ciutat. A uns 15 minuts a peu es pot arribar a l'Hiroshima Castle.
Desprès ens dirigim amb un tren JR a l’estació de Miyajima-guchi (si no teniu el passi el trajecte des de l’estació d'Hiroshima costa 400 iens i triga uns 26 minuts). El ferri que ens porta a l’illa de Miyajima és de la línia JR i triga uns 10 minuts (si no tens el passi el trajecte costa 170 iens).
En l'illa visitem el temple Itsukusshira Shrine, Patrimoni de la Humanitat des del 1996, on es pot observar el O-Torii frontalment. L’entrada costa 300 iens. A l'illa també es poden visitar el Mrt. Misen and Ropway (un mirador a 530 m. al que es puja amb telefèric), l'Omoto Park, el Momijaidani Park i altres temples i jardins que hi ha per l'illa.





RUTA KIJI

Una ruta molt recomanada i bonica és la ruta Kiji:
 La ruta Kiji recòrre la costa occidental de la península fins la ciutat Tanabe, on es divideix en altres dos: "Nakahechi" y "Ohechi". La ruta "Nakahechi" discorre entre muntanyes, mentrestant que la Ohechi continua pel sud a lo llarg de la costa. La ruta Nakahechi és una de les més populars, que ja era utilitzada pels peregrins que realitzaven el recorregut des de Kyoto fa segles, quan aquesta era la capital del imperi. Es té constància por escrit que en el segle X els peregrins utilizaban aquesta ruta. Takijiri-oji esta registrada per la Unesco como el punt sagrat d'entrada de aquesta ruta. Hi ha un camí d'aproximada ment 40 km de ruta travessant la muntanya fins agafar al Kumano Hongu Taisha. Molts peregrins realitzen aquesta ruta en dos etapes, fent una parada per dormir en qualsevol minshuku de Chikatsuyu-oji. En Hongu els peregrins solen realitzar un ritual de purificació, ja que aquest n'és l'únic balneario balneari catalogat per la Unesco on esta permès prendre un bany (750Y 30 minutos)



      

REPORTATGE SOBRE JAPÓ


Zones a visitar: Tokyo, Kyoto, Hisoshima, Hakone, Osaka, Koya-San....




En aquest video podem veure una ruta realitzada a japó, és molt interessant ja que ens mostra llocs realment bonics on val la pena anar-hi un cop en la teva vida!


CARACTERÍSTIQUES




El Japó és un país meravellós per viatjar, amb una immensa i interessant cultura mil·lenària, que ara és assequible desprès de molts anys de ser un país vetat pels pressupostos ajustats.
 És un país que funciona on la gent no molesta però ajuda si és necessari, esta ben senyalitzada i absolutament neta.





Cultura
La cultura del Japó és el resultat d'un procés històric que comença amb les onades immigratòries originàries del continent asiàtic i de les illes del Pacífic, seguit per una forta influència cultural de la Xina. Posteriorment el país viu un llarg període d'aïllament (sakoku), des delshogunat Tokugawa fins el començament de l'era Meiji, a finals del segle XIX, on el Japó s'obrí definitivament a la influència occidental. Això ha donat com a resultat una cultura diferent a la resta de cultures asiàtiques.
Per una altre banda, els japoneses posseeixen un sentit de l'humor intrínsec i complicat, que es reflexa molt en el seu idioma, la cultura, la religió i l'ètica i a vegades és considerat com molt difícil 
Un aspecte que ha tingut un paper significau en la cultura japonesa és l'idioma. Al Japó, les interrelacions personals estan molt influenciades per les idees d'"honor", "obligació", i "deure", un conjunt anomenat giri  i que representa un costum diferent al de la cultura individualista i liberal dels països occidentals. També hi ha la noció de nemawashi, que es refereix a la preparació curosa i seriosa d'un projecte, seguint l'harmonia acceptada i respectada dins de la cultura japonesa.




Idioma


Un gran percentatge de la població del país (al voltant dels 127 milions de persones) parlen en japonès, i constitueix actualment el novè idioma més parlat del món. Aquest idioma i els seus dialectes locals estan molt relacionats amb les llengües ryukyuenses, parlades a les illes Ryukyu, al sud del país, i que conglomeren les llengües japòniques. Encara existeixen teories que consideren al japonès amb la llengua aïllada o que esta connectada amb la família de llengues uro-altaicas o les Llengües austronèsies del Pacífic.
L'idioma japonès és una llengua aglutinant que poeeix un sistema d'escriptura complexa i es compon amb: els caràcters xinesos, anomenats kanji  que van ser introduits en el segle V des de la Xina, i dos sil·labaris: hiragana i katakana, creats al Japó en el segle IX. També s'utilitza l'Alfabet llatí, però en poques ocasiones.
El vocabulari del japonès està basat en paraules autòctones del Japó, wago i basada en l'idioma xinès, kango. No obstant el japonès ha tingut préstecs de paraules d'idiomes estrangers, sobretot europeus, anomenats gairaigo i provenen de l'anglès (la major part provenen d'aquest idioma), portuguès, francès, Neerlandès, alemany i Rus. També l'idioma japonès ha tingut paraules d'altres idiomes, exemples de termes com sushi, karaoke, samurai, tsunami i kimono són d'origen japonès i usats comunament amb el català.